Què són les durícies (hiperqueratosis) i els "ulls de poll" (helomes)?

Son el resultat d'un mecanisme de defensa de la pell davant d'una agressió del tipus pressió i/o fregadís en una zona concreta que provoca la mort cel.lular de la capa més superficial de la pell (l'epidermis) degut a una manca de circulació sanguínia localitzada en aquell punt per l'excés de pressió, formant -se varies capes i gruixos de pell dura, a vegades amb una extensió i fundaria considerables.

Sense voler entrar en explicacions tècniques sobre aquest tipus de problema, dons tot això es pot trobar en qualsevol mitjà d'informació (internet, llibres, ..) el que pretenc és fer una sèrie de reflexions segons la meva experiència professional que crec pot ser més interessant per tota aquella persona que pateixi d'aquesta problemàtica.

Aquestes durícies poden aparèixer en qualsevol zona del peu: en les plantes, sobre els dits, entremig, etc … Però el cert és que per la definició que he fet al començament, tots els punts d'hiperqueratosis que puguem trobar en el peu son provocats per agents externs, a vegades sumats a causes internes.

No hi ha durícies que surtin "perquè sí", "perquè la meva mare ja en tenia"..., "perquè sóc propens a tenir-ne"…Davant d'aquesta anomalia dèrmica, el podòleg te l'obligació d'esbrinar el motiu, és a dir, la causa desencadenant del problema. Per tant, no hem de considerar ni correcte ni ètica aquella visita podològica en la que el professional es dediqui únicament a rebaixar les capes dures de pell sense explicar al pacient el motiu del perquè de l'aparició i fer les adequades recomanacions per evitar que tornin a sortir o, si més no, en casos de molta dificultat, per endarrerir al màxim que aquestes durícies tornin a aparèixer.

Els podòlegs tenim en les nostres mans una quantitat molt gran de recursos per lluitar contra aquest tipus de problema com son, en primer lloc, aconsellar a cada pacient el tipus de calçat més convenient en funció de la tipologia dels seus peus.

També, en els casos on trobem deformacions pròpies del peu com son les patologies en els dits, com dits en martell, urpa (garra), galindons, (en aquests casos les hiperqueratosis apareixen en els dits), com altres anomalies que comporten una deficient càrrega plantar del peu (les hiperqueratosis, en aquests casos, apareixen en la zona plantar) és necessari un tractament concret sempre per cada patologia en particular, que pot anar des de protectors de silicona o materials similars pels dits o plantilles ortopèdiques per compensar i equilibrar les pressions incorrectes que pugui tenir el peu i sen les causants de les durícies.

En el cas en que estem parlant del tractament mitjançant plantilles, aquestes mai poden ser prefabricades. Les plantilles no es compren (ortopèdies, farmàcies, etc …), les plantilles s'han de fer i els únics que estem preparats per confeccionar-les, legalment i per coneixements, som els podòlegs, perquè només qui fa el estudi i diagnòstic del peu és qui pot fer el actament adequat.

No perquè segons a on facin un motlle dels peus és garantia que les plantilles que ens donen siguin fetes realment per aquells peus. Desgraciadament, i és el més freqüent, no sempre és així, dons molts cops el motlle es fa servir només per adaptar unes plantilles prefabricades.

Una altre opció de tractament de totes les deformacions citades és la cirurgia, malgrat sol tenir "mala premsa". Això es degut a que fins fa uns quants anys només es disposava de la cirurgia oberta que és un tipus de cirurgia molt traumàtica pel peu i, per tant, pel pacient (amb post operatoris molt llargs i altres inconvenients), però en l'actualitat disposem de un tipus de cirurgia podològica, la cirurgia de mínima incisió, que comporta una quantitat molt important d'avantatges respecte de la cirurgia oberta tradicional doncs, com passa en tota la resta de cirurgia d'altres zones del cos, la cirurgia, a mida dels anys, es va minimitzant, sen cada cop menys traumàtica per el pacient, i això actualment és el que també està passant a nivell del peu.

Malgrat tot, no tots els podòlegs realitzen aquest tipus de microcirurgia, ja que requereix d'una gran preparació molt especialitzada. Això no treu que, el podòleg que no realitza aquest tipus de cirurgia te l'obligació de saber que aquesta alternativa de tractament existeix i en cas de no oferir-la als seus pacients, demostraria al meu entendre, una manca de professionalitat, sigui per ignorància o sigui per poc interès en ajudar realment als seus pacients a resoldre de forma definitiva un malt estar que d'altre forma es converteix innecessàriament en crònica.

També cal parlar sobre de quina manera s'han d'eliminar aquestes durícies i això dependrà del gruix que tinguin, així com de si son doloroses o no.

El més aconsellable es que sempre siguin tractades per professionals, de manera que en els casos en que es tracte més aviat d'estètica on les durícies no fan mal, es convenient posar-se en mans d'esteticistes, que resoldran el problema. Però en el cas de durícies doloroses i per tant profundes, es quan s'ha de recorre al podòleg, dons son las durícies que com abans he dit, es necessari fer un estudi del motiu que les provoca al mateix temps d'eliminar-les.

És perillós fer servir qualsevol tipus de callicida que es pot comprar en les farmàcies tant en forma líquida com en pegats ("parches"), dons el efecte càustic d'aquests productes es imprevisible saber quin serà, per que sempre queda afectada la pell del voltant de la durícia que no es dura i segons el tipus de pell, la cremada pot ser realment intensa. Per aquest motiu, si comento que mai es aconsellable per ningú, també diré que es MOLT PERILLÖS fer servir callicides en persones amb patologies tant serioses com la Diabètis, insuficiència vascular arterial i persones d'edat avançada, dons en aquets casos, qualsevol lesió en el peu pot portar conseqüències greus.