Per què tenim por quan ens parlen d'operar-nos els peus?

La cirurgia es una opció dins de la medicina, de la que disposem per resoldre moltes patologies que no es poden solucionar amb altres tipus de tractaments mèdics.

En general, la gent té una aversió o por a la cirurgia, el que resulta lògic i normal, doncs no deixa de ser una agressió sobre el nostre cos.

En el cas dels peus, la por i aversió de la que abans parlava, es veuen incrementades perquè van precedides d'un llarg historial conegut de resultats no satisfactoris que escarmenta no solament al pacient operat sinó també a tothom del seu voltant, estenent-se així la mala premsa de tot tipus de cirurgia del peu.

Però també és cert que afortunadament la cirurgia va evolucionat i per tant millorant amb el temps, com passa amb totes les altres ciències. Per aquesta raó, actualment, a nivell del peu, hi ha una altre alternativa quirúrgica amb la que s'aconsegueix eliminar una gran quantitat d'inconvenients de la " cirurgia de sempre"

Estem parlant de la Cirurgia per Mínima Incisió del peu. Tècnica quirúrgica nascuda els EEUU ara fa uns 68 anys, practicada per gran quantitat de podiatres americans i que va arribar a España a finals dels 80 de les mans de podòlegs com és el cas dels companys Luis Aycart Vijuesca, José Aguilar Beltran i altres, ara farà uns 25 anys, essent llavors ja una bona alternativa, per les seves grans avantatges, respecte a la cirurgia tradicional que aquí es practicava.

Aquest tipus de cirurgia no ve a substituir l'altre, però sí és veritat que està pensada per millorar la qualitat del postoperatori del pacient, dons és una cirurgia que sempre:

  • Permet caminar immediatament desprès de l' intervenció.
  • Sense fer servir carosses.
  • Sense cap dia d'immobilització.
  • Sense hospitalització.
  • Sense anestesia general ni epidural.
  • No cal posterior rehabilitació donat que el temps de recuperació es curt.
  • No es fan servir pròtesis internes com grapes, claus, agulles, etc.

En definitiva, podríem dir que estem parlant d'una altre "filosofia" dins del camp de la cirurgia del peu.

De fet, actualment, tot tipus de cirurgia que es practica a qualsevol part del cos es va minimitzant, respecta de les tècniques anteriors, que acaben desfasades amb el temps.

Tot això fa que aquella por de la que parlàvem abans a sotmetre's a una intervenció quirúrgica en el peu, avui en dia no està justificat com era el cas d' anys enrere, dons amb les tècniques noves actuals, tots els efectes secundaris propis d'una intervenció, son molt més tolerables i amb resultats més fiables.

El desconeixement general a nivell professional sobre aquest tipus d'alternativa quirúrgica (a hores d'ara incomprensible) fa que el pacient que ha de passar per una intervenció quirúrgica no estigui prou ben informat de les dues alternatives quirúrgiques que existeixen i això, al meu entendre, priva del dret totalment lícit a escollir que ha de tenir tot pacient.

Vull deixar ben clar que qualsevol tipus de cirurgia que es practica en el peu, tant la cirurgia oberta o tradicional com la de Mínima Incisió o actual, poden donar bons resultats i resoldre així el problema que ha fet necessària l' intervenció, que, en definitiva es del que es tracte, però també és just sospesar els dos tipus de postoperatoris tant diferents en qualitat de vida pel que ha de passar la persona operada essent, en aquest cas, sens cap mena de dubte, la cirurgia per Mínima Incisió la que és molt menys traumàtica en tots els aspectes.